No et sents una mica limitat a no poder expressar tots els teus sentiments?
és cert que a vegades és millor no dir res, fer veure que tot va bé, però amb els dies et dones compte que si haguessis fet allò, no passaria això.. no existeix la perfecció, res és com ens agradaria que fos, per tant em d'esforçar-nos al màxim per aconseguir el que realment volem. Segurament moltes vegades haurem de fer coses que no ens agraden però sempre d'ha de pensar en positiu, si ens equivoquem una i una altre vegada em d'apendre dels errors, no podem fujir d'ells ja que sempre estaràn allà i ens faran més mal.

que pensen? com se senten?.
Només ens cal observar i els seus ulls ens donaran les respostes de les nostres preguntes.
Amb aquest bloc vull ensenyar que tots som molt diferents però a la vegada som iguals; jugar, cridar, saltar, ballar, plorar... no ens em de deixar endur per un color diferent de pell, el lloc de neixament ni la manera de viure, el més important és que tenim un cor que sent, que estima i aquest és l'unic element que ens fa iguals.

"Amb una mirada és suficient, no ens cal parlar"